Un camí d'aprenentatge.

Avui toca mirar amb perspectiva el camí que, com a equip de treball, hem recorregut junts.

Formar l'equip va resultar prou fàcil. Gràcies a les contundents opinions i originalitat de les aportacions dels meus companys i companya, va ser fàcil triar, i vam veure una opció molt viable per treballar junts, ja que les idees que expresavem al debat tenien un punt de partida similar: el compromís, les ganes de fer la feina ben feta, la creativitat i la iniciativa pròpia.

Des del primer moment em va resultar molt còmode pendre decicions en equip, considero als Zettabytes un grup pràctic, que veu els objectius finals i s'organitza amb eficiència sense perdre el temps en petits detalls pel camí.

La distribució de tasques ha sigut molt adequada durant tot el procés, personalment crec que tots ens hem encarregat dels aspectes en els quals podiem aportar més com a individus.

Hem mantingut una cordialitat, empatia i bona comunicació constant, sense problemes interpersonals i sense temor a la confrontació. Hem dit el que pensavem de cada aspecte del projecte, amb respecte, però intentant aportar sempre valor afegit.

És cert que en alguns aspectes ens hem perdut una mica, la planificació, personalment, és el que crec que hem portat pitjor, però no a nivell de grup sino a nivell d'activita específica.
Tant en la planificació individual com en la grupal, no entenia massa bé quin era l'objectiu ni l'estructuració del procés. Potser és perqué estic acostumada a la meva manera de planificar les coses, i adaptar-ho a eines noves i altres requeriments m'ha costat més del que em pensava.

En quant a les eines que hem après a fer servir, trobo que hem avançat i après ràpidament, intentant aprofitar cada eina per aconseguir la màxima eficiència en el desenvolupament del projecte.
Personalment, l'eina que més m'ha costat és la de Zotero.
Sempre he fet servir altres eines per guardar documentació, i no dur la constància adequada que es demanava a les activitats m'ha suposat una baixada important de la nota. Hauré de parar més atenció a les eines que se'ns demana fer servir d'ara endavant, i acostumar-m'hi des d'un principi.

En quant a les diferències horàries i de vida, trobo que ens hem anat organitzant prou bé, mantenint una constància de connexió que demostrava la predisposició i motivació amb l'assignatura de cada un de nosaltres.
És cert que hi han hagut petites ausències durant el procés, causades per malaltia, per treball, per events familiars....però hem sabut avisar ambt emps per millorar la planificació grupal i que no afectés massa a la resta de companys. Per exemple, jo durant la fase de PAC3, vaig estar en ple procés d'inmigració als Estats Units, compilant molts documents, amb advocats, etc. Vaig haver de prioritzar aquestf et personal al de l'assignatura, i tot i que vaig desenvolupar la part que em tocava, els meus companys es van encarregar de revsiar i fer les modificacions finals, fet que prota molta feina. Per tal de compensar, vaig oferir-me a fer la presentació amb el seu concens, i ara que tinc més temps, estic intentant agafar les parts de cada activitat que poden portar més feina, ja que torno a ser la que té més temps lliure del grup.

Tant en David, en Paül i la Laura han donat suport i s'han mostrat molt empàtics amb la meva situació personal, i això sempre és d'agraïr.

Més endavant aniré publicant aspectes més concrets del procès de treball dels Zettabytes, però de moment volia fer una reflexió general.

Bon cap de setmana a tots i totes!


Ivi Monteys.